Factors desencadenants

Els desencadenants a curt termini d'una depressió també poden ser vistos com els dos costats d'una moneda. A nivell psicosocial com a factors desencadenants aguts podrien ser per exemple la pèrdua d'una persona estimada, conflictes en la relació de parella o canvis en una situació vital. També els esdeveniments positius que suposen un canvi de vida, com ara un canvi de residència o la superació d'una prova poden desencadenar un episodi de depressió. A nivell neurobiològic, canvis en determinades hormones, com per exemple les hormones de l'estrès (cortisol), també poden ser factors desencadenants d'un episodi depressiu.

Factors de vulnerabilitat i factors protectors

Un augment de la vulnerabilitat a un trastorn es pot explicar tant per factors psicosocials com per factors neurobiològics. Les experiències traumàtiques durant la infància o l'abús són exemples de factors psicosocials, que poden tenir un paper facilitador en el desenvolupament posterior d'un trastorn, mentre que un ambient afectuós i estable infància tindrien un efecte protector. Per d'altra banda, els factors hereditaris i genètics també tenen una influència en l'augment de la vulnerabilitat o, al contrari, en el desenvolupament d'una major resiliència, una major capacitat de recuperació. Aquests factors, per exemple, poden disminuir o augmentar la proporció de certs neurotransmissors en el cervell, augmentant o disminuint així el risc d'un trastorn depressiu.

Factors de resolució i factors de manteniment

Dificultats psicosocials de llarga duració poden afavorir el manteniment dels símptomes d'una depressió, mentre que el suport social i una teràpia adequada i intensa poden conduir a una resolució més ràpida de la malaltia.

Interacció entre diferents factors

Sovint es produeix una interacció entre diferents factors que fan que un tingui una major vulnerabilitat a patir el trastorn, que disparen l'episodi depressiu i que afavoreixen el mateniment dels símptomes. No obstan això, també és possible que un episodi depressiu es produeixi sense cap tipus de factors desencadenants psicològics o neurobiològics destacables, és a dir, sense causa aparent.