Més informacióQuins són els diferents tipus de depressió?
Existeixen diferents tipus de depressió que varien en funció del nombre de símptomes, de la duració i persistència de la depressió així com de la gravetat d'aquesta. És important que el teu metge de capçalera o professional sanitari identifiqui quin tipus de depressió t'està afectant ja que en funció d'aquest es requerirà un tractament o altre. Els símptomes també varien segons la persona, segons l'edat, el gènere i la cultura.
S'han utilitzat diversos termes per a descriure els tipus de depressió. La depressió neuròtica, reactiva o menor són alguns dels tipus més comuns de depressió, solen ser de naturalesa psicològica i solen tractar-se principalment amb psicoteràpia. D'altra banda, la depressió somàtica i la depressió psicòtica solen associar-se amb desequilibris químics i són tractades amb fàrmacs.
La investigació ha demostrat consistentment que la depressió és un estat d'ànim o un trastorn afectiu que apareix en fases. Això vol dir que s'alternen períodes d'estat d'ànim normal, amb períodes de depressió. De vegades, en lloc d'una fase depressiva, poden aparèixer fases d'eufòria (estat d'ànim exageradament alt), irritabilitat i agitació que reben el nom d'estats de mania o d'hipomania. D'aquesta manera es dóna el diagnòstic de depressió unipolar quan la persona només ha presentat fases de depressió i no ha presentat mai fases de mania o d'hipomania i diagnòstic de depressió bipolar quan hi ha hagut fases depressives i fases de manía o hipomania.
1. Episodi depressiu
La forma més comuna i típica de la depressió és l'episodi depressiu. Aquest episodi caracteritzat per diferents símptomes pot durar setmanes o anys però sempre dura un mínim de 2 setmanes. Aproximadament un terç de les persones afectades experimenten només un episodi o "fase" en la seva vida, tot i així sovint, els episodis depressius es repeteixen en el futur.
2. Episodis depressius recurrents
Quan una persona presenta diferents episodis depressius al llarg de la seva vida parlem de trastorn depressiu recurrent o de trastorn depressiu major. Aquest trastorn sol començar a l'adolescència o a l'inici de l'edat adulta. Els individus amb aquest tipus de depressió recurrent experimentaran fases depressives que poden durar mesos o anys, intercalant-les fases amb l'estat d'ànim "normal". Aquest tipus de trastorn depressiu és molt incapacitant i és de tipus unipolar (el que significa que no hi ha fases de mania o d'hipomania en el seu curs). Habitualment aquests episodis també s'anomenen depressió "clàssica"o "clínica".
3. Distímia
La distímia es caracteritza per símptomes més lleus i menys clars que els d'un episodi depressiu o d'unadepressió recurrent. No obstant això, la distimia és per definició persistent, amb símptomes que duren molt més temps, duren com a mínim 2 anys i en alguns casos poden durar dècades, és per això que també se l'anomena "depressió crònica". El trastorn és de tipus unipolar i afecta al funcionament diari, però és menys incapacitat que la depressió unipolar o la depressió recurrent. Pot passar que persones que pateixen aquest tipus de distima presentin episodis de major intensitat i acabin portant-los a un diagnostic que rep el nom de doble depressió el qual inclou distímia i depressió major.
4. Trastorn Bipolar Tipus I en fase depressiva
Aquest tipus de depressió, menys comuna que la depressió unipolar, es produeix en el trastorn bipolar, anteriorment anomenat trastorn maniacodepressiu. Es tracta d'un interruptor entre fases depressives, fases d'ànim normals, i les anomenades "fases maníaques". Les fases de mania es caracteritzen per un estat d'ànim excessivament elevat juntament amb hiperactivitat, inquietud i poca necessitat de son.
La mania acostuma a afectar al pensament, al judici i al comportament social tot causant greus problemes. Les persones que pateixen una fase maníaca poden iniciar negocis imprudents o dur a terme pràctiques sexuals indiscriminades o inseugres. Sovint després d'un episodi maníac les persones experimenten depressió.
La millor manera per a descriure aquestes alternances seria com anar des del punt més alt del món a la desesperança més profunda.
A vegades els símptomes de les fases de depressió bipolar són difícils de distingir dels de la depressió unipolar.
5. Trastorn Bipolar Tipus II en fase depressiva
Aquest és un trastorn més similar al trastorn depressiu recurrent que amb el trastorn bipolar. Es tracta d'un síndrome en el qual la persona pateix episodis depressius juntament amb episòdis d'hipomania. Els episodis d'hipomania són estats d'eufòria moderada, molt més suaus que els episodis de mania. Pot passar que familiars i amics confonguin la hipomania amb estat d'ànim normal o alegria.
6. Estat ansiós-depressiu
Tot i que sovint alguns simptomes de l'ansietat també estan presents en la depressió, i alguns simptomes depressius estan presents en els trastorns d'ansietat quan la depressió és el problemaprincipal solem parlar de transtorn mixte ansiós -depressiu. En el trastorn mixe ansietat -depressió hi ha una combinació de símptomes de derpessió i d'ansietat que coexisteixen.
7. Episodi depressiu psicòtic
Una forma especial d'episodi depressiu és la depressió psicòtica o delirant. La psicosi implica veure o escoltar coses que no hi són (al · lucinacions) i / o tenir idees falses o creences (deliris). Les persones afectades poden desenvolupar creences falses com sentir-se cuplables injustificadament (deliri de culpa), sobre ruïna econòmica (deliri de pobresa) o sobre el patiment d'una malaltia incurable (deliri hipocondríac), totes aquestes creences es manenen malgrat hi hagi evidències contraries. Les persones amb depressió delirant gairebé sempre necessiten atenció psiquiàtrica o inclús ser hospitalitzades. Els episodis psicòtics poden donar-se tant en la depressió unipolar com bipolar.
8. Depressió atípica
Aquest tipus de depressió es caracteritza per símptomes com humor hipersensible i canviant, menjar en excés i excés de son inclús poden produir-se atacs de pànic. Aquest tipus de depressió és lleu i pot ser tant de naturalesa unipolar com bipolar.
9. Trastorn depressiu tipus estacional
Aquest tipus de depressió es diu que és semblant a la depressió atípica i es produeix estacionalment durant els canvis climàtics com la tardor o l'hivern. En general en acabar-se la temporada les persones solen recuperar el funcionament normal de nou.
10. Episodi depressiu breu recurrent
Aquesta és una forma lleu i menor de depressió que també pot comprometre el funcionament de l'individu. Sol afectar a persones joves i es caracterítza per períodes curts d'estat d'ànim depressiu o mixte i generalmetn duren menys de 2 setmanes.
