Què hauria de saber un metge de capçalera?

La depressió afecta aproximadament a una de cada quatre dones  i a un de cada vuit homes durant la seva vida. Aproximadament el 10% dels pacients en les pràctiques d'atenció primària pateixen de depressió.

La depressió implica canvis en el comportament (ex: retirament, alentiment de la parla) i de les emocions (ex: sentir-se exhaust o culpable). Aquests símptomes s'associen a canvis produïts en el sistema nerviós central, la depressió ha estat associada a disfuncions dels sistemes serotoninèrgics i noradrenèrgics, així com a la hormona de l'estrès. Tanmateix, de moment no disposem de cap marcador biològic que pugui ser utilitzat pel diagnòstic clínic de depressió.

En parlar de les causes de la depressió és important discriminar entre la vulnerabilitat genètica i aquells esdeveniments que puguin servir com a disparadors. En alguns casos, possibles fets (com les vacances o una promoció laboral) poden disparar un episodi depressiu, en altres casos, no hi ha una causa o fet disparador identificable. És important tenir en compte, a part dels esdeveniments vitals, que la depressió és una malaltia amb un gran component biològic i per tant ha de ser diagnosticada i tractada adequadament d'acord a les guies disponibles.

La depressió afecta greument a la qualitat de vida i és per això que els pacients són vulnerables a tenir conductes suïcides. La qualitat de vida del pacient i el pronòstic empitjoren si a part de depressió hi ha altres trastorns commòrbids.